¿VEUS?

Al preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans,podem llegir: “Que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de creença…”

L’ésser humà és lliure d’expressar-se triant entre les diferents formes de llenguatge al seu abast: artístic, poètic,literari, teatral, corporal, facial, sonor, i oral. En tot cas l’expressió de les idees es pot fer amb les variants verbal i escrita.

Es tracta doncs de comunicar, de manifestar allò que pensem a algú en concret o de forma pública.

Actualment les persones que formem el moviment polític de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra ens estem expressant a través del butlletí Veus, del qual ha sortit el primer número, amb la intenció d’informar els ciutadans i ciutadanes de qui som, d’on venim i cap on volem anar políticament. El nostre butlletí és també una crida per comunicar que estem al servei de la gent que creu que les coses en política es poden fer altrament, mitjançant la seriositat i el treball constant en defensa del bé comú, alhora que els animem a adherir-se al nostre moviment.

Un bon company acostuma a dir que no hi ha pitjor publicitat que aquella que no genera cap mena de reacció,ni a favor ni en contra. Aquesta observació, fonamental en el camp de la comunicació, la podríem aplicar aquí també encara que circumscrita al món de la política.

El nom escollit, Veus, té un doble sentit. No es limita ala nostra pròpia veu sinó que també vol ser un mitjà de comunicació bidireccional. Esperem rebre retorns d’altres persones mitjançant la via telefònica, o per correu electrònic, perquè se’ns puguin trametre les opinions lliures que se’ns vulguin adreçar. Alhora, la paraula Veus es pot entendre en el sentit de la visió del que succeeixen l’àmbit polític.

¿Veus? Sortosament ja hem tingut les primeres reaccions d’ençà que la nostra publicació ha anat arribant al conjunt dels ciutadans i ciutadanes.

¿Veus? Fins i tot ja n’hi ha que, com no podia ser d’altra manera, fan el contrari d’allò que prediquen, anteposant el sectarisme als valors democràtics, l’adoctrinament extremista al sentit comú, l’immobilisme al saber escoltar, potser perquè es creuen els únics detentors de la veritat.

El pensament és lliure, com ho és també el fet de formar part de qualsevol grup que aspiri a defensar unes idees concretes de fer política dins una democràcia, ja sigui des de plantejaments d’esquerra, de dreta, de centre,liberals, socialdemòcrates, ecologistes o monotemàtics.

En el nostre cas, defensem plantejaments de centreesquerra progressista. Uns plantejaments que ningú pot reivindicar en exclusiva. Qui ho faci tindrà una concepció mercantil que reduiria la política a una lluita de qui té la distribució d’una marca concreta, a una franquícia ideològica explotada en exclusiva en un territori determinat.

Tenim un bon exemple d’aquest reduccionisme quan veiem que pretenen fer-nos creure que qui ha de liderar l’oposició ni tan sols ha estat elegit a les urnes. Aquesta operació de màrqueting ha estat una trista burla a la voluntat ciutadana, que al seu dia es va expressar lliurement basant-se en uns programes i uns candidats i candidates en concret. Consegüentment, l’actual PS no té ni el monopoli ni la propietat dels valors de l’esquerra o del progressisme.

El moviment polític SDP està format per ciutadans i ciutadanes lliures que exerceixen de ple dret la seva voluntat i la seva militància política sense cap supeditació a qualsevol altra consideració, que tenen en comú la voluntat de fer avançar els valors i els principis de la socialdemocràcia i del progressisme tal com està reflectit, negre sobre blanc, en els seus estatuts.

A SDP som conscients que les sigles o els noms no importen tant com els fets. Sí que sabem que els valors queens motiven s’han de plasmar en els actes i en les maneres de fer.

Val la pena recordar, com es deia al començament, que la crítica és també una forma d’expressió, i un demòcrata l’hauria d’acceptar. Som molts els que vam marxar del PS perquè no es volia acceptar la crítica, i ara sembla que no es podrà ni criticar-lo sent-ne fora. L’única crítica vàlida al PS era la de qüestionar la persona de Jaume Bartumeu per interessos personals dels que ara estan al capdavant de l’actual PS. La resta de la crítica era i segueix sent inacceptable, pel que sembla.

Així les coses, és evident que ja no compartim l’orientació de l’actual PS, que no té res a veure amb el PS plural que vam fundar algunes de les persones que ara estem a SDP, si no encara hi estaríem.

¿Veus?, hi ha viatges en els quals és important escollir els companys que t’acompanyaran.

¿Veus?, quan la pluralitat es capgira cap a la radicalitat es poden entendre moltes coses i, malauradament, tothom hi surt perdent.

Víctor Naudi
President de Socialdemocràcia i Progrés

Article publicat al Bondia, edició paper. 02/04/14