Nota de premsa – Sobre la proposta de DA de reforma de la llei de la CASS

És preocupant que després de 2 anys l´únic que proposa el govern de DA sigui el que han presentat en roda de premsa, més encara quan anteriorment han alarmat tothom anunciant la fallida del sistema.

Proposar només un pedaç i situar-lo a la branca de jubilació en detriment de la branca general no és cap bona solució, com tampoc ho són l’augment de les retallades en prestacions.

Passar del 10% al 12% a la branca jubilació, és una jugada poc intel·ligent ja que sense altres canvis i reformes només allargarà el nostre mal de cap.

Mirar d’allargar 2 anys més l´equilibri entre els ingressos i les despeses de la jubilació transvasant un 2% de la cotització de la branca general és, políticament parlant, deixar la patata calenta per als propers governs, malgrat anunciar a tort i a dret que aquest govern prendria mesures valentes.

Els estudis actuarials amb els que el Govern justifica aquestes mesures presentades no son fiables a més de 5 anys vista, ja que, per més be que es facin, no es poden controlar totes les variables que afecten al càlcul actuarial.

Podem pensar, doncs, que el govern de DA ens ha proporcionat novament una versió pessimista per tal d’alarmar-nos. En conseqüència, és legitim demanar-l’hi que ens deixi veure també la versió optimista.

Segons les dades fetes públiques, la fallida teòrica seria a partir del 2028, i no és fins el 2017 que es dona el cas que els ingressos no són suficients per a cobrir les despeses. Malgrat tot, encara ens quedaria tot el gruix de reserves per començar-les a utilitzar.

Pensem que les raons de l’actual situació de la CASS es troben en la gestió dels recursos i en la tardança en adaptar la legislació a la realitat socioeconòmica del país. Només el govern socialdemòcrata va iniciar aquest procés d’actualització de la legislació i millora de la gestió, procés que no va poder culminar.

Sobre la proposta de retallar les prestacions econòmiques per baixa laboral, no te cap mena de sentit i no pot ser acceptable de cap manera.

És quan la persona se sent més feble, més vulnerable per motius de salut, que cal que rebi el que és just i necessari. És llavors quan l’esperit de la CASS, la seguretat social, s’ha de manifestar per recolzar-lo, de la mateixa manera que aquesta persona, quan està sana i treballa, recolza als altres malalts amb la seva cotització. El que sí cal millorar és el control del frau en les baixes i evitar que es transformin en un subsidi d’atur encobert.

Pel que fa referència a la compra de punts, no s’explica clarament, i és un tema prou important per no voler fer suposicions. Més encara quan DA entra en flagrants contradiccions, com, per exemple, quan anteriorment ha suggerit a la ciutadania que contracti plans privats de jubilació, mentre que ara diu que no és el moment d’augmentar les cotitzacions. Que és sinó un augment de la cotització de l’assalariat la seva aportació a un pla privat de jubilació? No seria millor que aquest esforç suplementari anés a parar als comptes de la CASS, que és de tots, i no als d’una entitat privada quina finalitat és el lucre?

Davant d’aquesta indefinició, caldrà esperar el text definitiu per intentar millorar-lo en el sentit que tota persona assalariada gaudeixi, desprès d’una llarga vida laboral, d’una pensió digna i garantida, sense haver de patir la desmoralització i desesperança motivada per la inseguretat jurídica actual respecte al que cobrarem quan ens arribarà el dia de la jubilació. Una data que, ara per ara, tampoc sabem amb seguretat quan ens arribarà.

SDP · ANDORRA