Intervencions de Sílvia Bonet durant la sessió del Consell General extraordinària / 24-7-2014

En aquell moment, el nostre Grup parlamentari, va expressar que, en vista de la situació financera de la seguretat social, per assegurar la seva viabilitat amb les menors conseqüències possibles, i recordant que ja s’havien iniciat els debats d’una futura reforma, acceptàvem la discussió que s’iniciaria en el si de la comissió de sanitat i medi ambient.

Tot i que l’estudi actuarial de Vincles, del grup Crèdit Andorrà, no ha estat del nivell de solvència tècnica que cal esperar d’una entitat financera d’aquestes característiques, l’evolució socioeconòmica del país ens obligava a fer una reflexió en diferents àmbits, tant del nostre model sanitari amb el seu finançament, com de l’evolució del nostre sistema de pensions.

La davallada constant del nombre d’assalariats, confirmada de nou amb les dades d’aquest mes, no fa res més que insistir en l’evolució negativa de la nostra economia. És ben evident que, en aquest àmbit els brots verds no existeixen: en 3 anys s’han perdut gairebé un 10% de la massa salarial, en concret el passat més d’abril el nombre d’assalariat va baixar un 3% respecte al mateix mes de l’any passat, en l’últim any la variació ha estat del menys 0,9%, i el salari mitjà també ha baixat del menys 3,1% respecte del mateix mes de l’any passat.

I aquest escenari ens obliga a ser responsables, a tocar de peus a terra. Puc coincidir en que una reforma d’aquestes característiques del nostre model de seguretat social hauria d’haver estat fruit d’un pacte d’Estat que no es va assolir, i no cal donar-­‐li més voltes. Però si no s’ha pogut arribar a un pacte d’estat, tampoc no ens podem quedar de braços plegats i no fer res fins que millorin les coses.

Calia fer un esforç i assolir els acords necessaris en d’altres escenaris, i aquest escenari ha estat la comissió de sanitat i medi ambient on s’han treballat les esmenes presentades per part dels tres grups parlamentaris.

Vull insistir en la motivació del nostre Grup parlamentari, que sempre ha estat d’intentar negociar el màxim, amb l’objectiu de millorar les condicions que fixava el projecte de llei.

I moltes vegades hem hagut de renunciar a part de les nostres esmenes, a part dels principis plantejats per assolir d’altres de calat més important. No important per nosaltres sinó pels ciutadans.

I no hem regatejat cap esforç per assolir tot el que ens ha estat possible per evitar retallades, i insisteixo, no pel nostre bé, no per l’interès partidista, sinó per l’interès del país, dels ciutadans, com acabo de dir

No podíem rebutjar els oferiments de diàleg que ens han fet el grup de la majoria , sempre que així es millorés el text, tot i que no arribéssim a totes les nostres pretensions.

No podíem fer això als ciutadans i ciutadanes d’Andorra, que es mereixen que els polítics apliquem el diàleg i els acords com l’eina fonamental per poder assolir les reformes necessàries que es presenten, perquè d’aquesta manera fem arribar la seva veu de forma efectiva i les seves propostes poden arriben als textos legals.

Abans de continuar, vull agrair a tots els membres de la comissió la capacitat de diàleg i la voluntat de treballar un tema tan important sense presses i de forma clara i transparent.

En aquesta intervenció no em centraré en el que va presentar el Govern, que s’ha de dir sense embuts, retallava de forma important molts drets, i en alguns casos deixava la porta oberta a interpretacions, provocant una inseguretat important als ciutadans, posant en perill els principis d’equitat i solidaritat , i les pensions dels jubilats que en moments de crisi econòmica les quals juguen un paper important com estabilitzador de l’economia de moltes famílies.

Em centraré en el resultat, el text que ha sortit de la comissió, que no em cansaré de dir que en bona part ha estat fruit del diàleg i la negociació.

Podem acceptar el principi que la part no contributiva que suportava la CASS fins ara, passi a ser assumida pel Govern, cal dir, que en molts casos ja era així. I aquest ha estat el motiu pel qual hem acceptat que desaparegui la branca familiar per poder trobar les prestacions que abans donava la CASS en la nova llei de serveis socials i sociosanitaris.

Però el resultat no ha estat del tot satisfactori ja que la prestació familiar per naixement o adopció queda dintre dels ajuts econòmics ocasionals d’aquesta llei, modificant i certament endurint els requisits per l’obtenció d’aquest ajut.

També, extreure la part no contributiva de la llei ha provocat que la base de càlcul de moltes prestacions hagi canviat. Ara la base de càlcul en algunes prestacions es fa en funció de la cotització prèvia, provocant que les prestacions que se’n derivin, siguin menors. Aquest és el cas de les pensions d’invalidesa. Es podia acceptar que es revisi la base de càlcul de les pensions del grup 1, que són les persones que poden seguir desenvolupant una activitat laboral, sobretot a les prestacions resultants i que afecten a menys del 20% del grau de menyscabament. Però no ha estat així, s’ha modificat la base de càlcul de les invalideses derivades de malaltia comuna o accident no laboral. I quins són els més afectats d’aquesta mesura? Doncs els joves que han cotitzat poc, ja que, com he dit, la base de càlcul es basa en el que han cotitzat i el que haurien cotitzat fins la jubilació, sense tenir en compte cap millora salarial que haguessin pogut obtenir durant la seva vida laboral.

I aleshores, la resposta del Govern quina serà? Doncs que els que ho necessitin poden accedir al complement no contributiu de les pensions d’invalidesa que planteja la pròpia llei, però aquesta té el requisit de mantenir la residència efectiva al Principat, o bé fer una demanada de la pensió de solidaritat prevista a llei de serveis socials o sociosanitaris. Però mirin, això què provoca? Doncs provoca més tràmits, més demandes, més personal, més de tot, en un moment delicat per les persones que han perdut la seva autonomia i que en molts casos no són independents ni per desenvolupar les activitats de la vida diària.

El que sí que hem pogut millorar amb una de les nostres esmenes, tot i que de forma lleugera, han estat els percentatges per obtenir una pensió d’invalidesa en cas d’accident laboral o malaltia professional. En aquest cas es manté la base de càlcul en el seu salari global mensual dels darrers dotze mesos, per la qual cosa hem negociat molt fins arribar a certa millora en els percentatges. Potser algú pensa que no calia, que és poc significativa, però nosaltres som de parer que qualsevol millora en el suport a col·∙lectius desafavorits com els discapacitats, ja és una fita important.

I els vull assegurar que aquesta part ens preocupa, i la seguirem de molt a prop. I demanem als col·∙lectius de discapacitats que siguin molt actius, com sempre han estat, i denunciïn les dificultats en què es trobin, perquè els legisladors puguem actuar amb rapidesa.

Un altre tema que ens deixa profundament preocupats és l’augment del temps de carència per poder rebre una prestació per baixa laboral per malaltia comuna o accident no laboral, que passa dels 25 dies actuals a 90 dies, que vol dir 3 mesos.

No creiem que sigui la forma de regular el problema de les baixes. Acceptem que hi ha un problema, i un problema important, però amb aquesta retallada l’única cosa que s’aconsegueix és limitar que les persones que pateixen malalties de relativa curta durada puguin recuperar-­‐se del seu problema de salut de forma adequada. I quines són les patologies de curta durada més freqüents? Doncs les malalties infecto-­‐ contagioses. I a quins col·∙lectius afectarà? Doncs als treballadors tempores, que quan vinguin a demanar el permís de treball els haurem de recordar que no es poden posar malalts ja que no tindran la possibilitat d’estar de baixa laboral, pràcticament durant tot el temps que treballin al país que habitualment es situa en els 4 mesos.

I en el cas de malaltia comuna o accident no laboral, el mateix però amb uns percentatges inferiors de la base de càlcul, a partir del 30è dia del 70% al 66%, i s’afegeix també que a partir del 540 dies es disminueix al 60%.

I quina és una de les malalties de llarga durada amb més incidència en aquest moments? Doncs el càncer, que les persones que ho pateixen que actualment molts són joves, per desgràcia, han d’estar de baixa laboral durant llargs períodes de temps, i ara cobraran menys en un moment en el qual les despeses sanitàries són molt elevades. I depèn de com s’hauran d’activar la llei de serveis socials i sociosanitaris, a sobre de la desgràcia de patir una malaltia tan greu hauran d’acudir als serveis socials per poder cobrir les seves necessitats bàsiques i de les seves famílies. Preocupant.

Dons mirin, crec fermament que la negociació que hem plantejat, i a la que ja m’he referit anteriorment ha assolit uns fruits que creiem molt importants.

De la mateixa manera que amb la llei de serveis socials i sociosanitaris, la CASS haurà de presentar-­‐se davant de les comissions encarregades del seu seguiment del Consell General, per presentar l’evolució de la gestió financera tant de la branca general com de la branca jubilació com del fons de reserva. Mirin això que potser a alguns els sembla poca cosa, però és molt important, ja que obliga a tenir un seguiment acurat de la seva evolució, de la mateixa manera que obliga a mantenir el debat obert, constant i públic sobre l’evolució de tot el que hi estigui relacionat. I amb aquesta esmena s’ha donat resposta als ciutadans i ciutadanes que reclamaven transparència i rigor en la gestió. I a més a més per unanimitat hem acordat que la web de la CASS sigui més complerta i també que es publiquin al BOPA els reglaments interns, la qual cosa és una millora en la transparència.

Volem debat constant dels paràmetres de revalorització de les prestacions, cotitzacions i pensions. Per aquest motiu que les modificacions s’hagin de fer a través de la llei del pressupost, és, com he dit abans, una bona forma de mantenir el debat obert i que la societat andorrana conegui la seva evolució i tingui indicadors per saber cóm està evolucionant la CASS.

Quant a la participació del beneficiari en les tarifes, hem millorat de la modificació del 2012, ja que aleshores, es deixava un forquilla general del 75% de les tarifes de responsabilitat, es deixava una forquilla oberta del 30% al 75% per despeses derivades de medicaments, productes d’ortopèdia i altres productes específics, i finalment una altra forquilla del 50% al 75% les despeses dels actes derivats de la reeducació i la readaptació funcional. Bé, això ara canvia de nou, i quedarà, que fins al 75% de les despeses derivades d’actes, productes i processos, i la forquilla del 90% al 50% anirà en funció del desenvolupament del Model Andorra d’Atenció Sanitaria. El copagament és un aspecte de política sanitària que ha de desenvolupar el ministeri, i no es pot deixar que la CASS, sense una política sanitària definida canviï els copagaments, simplement per criteris d’estalvi comptable.

Finalment, les pensions de jubilació. El projecte de llei plantejava dues modificacions importants. Una que establia un creixement menor de la pensió, partir de pensions resultants de sous de més de 3.000 euros. I una altra la revalorització anual de les pensions.

La revalorització de les pensions plantejava un factor de sostenibilitat seguin les tendències europees. La nostra esmena anava encaminada a que tot i que podem entendre que es plantegi un factor de sostenibilitat en la revalorització, no volíem dues coses concretes:

• La primera, que la fórmula matemàtica, de difícil comprensió, que es plantejava, donava la possibilitat de resultat negatiu, amb el risc que es pogués optar per la disminució de les pensions. Cosa per nosaltres inacceptable. Hem arribat a l’acord que no es tindran en compte els valors negatius.

• La segona, era que nosaltres volíem mantenir també l’IPC. I això per què? Doncs perquè segons l’evolució socioeconòmica del país, ens podem trobar que un govern consideri que el fons de pensions pot suportar un augment de les pensions segons l’IPC, i que els jubilats no perdin valor adquisitiu, i la llei li permetria fer-­‐ho. Altrament només podria fer les revalortizacions en funció del factor de sostenibilitat.

Abans de finalitzar m’agradaria poder explicar la nostra posició en dos temes concrets:

• La prestació d’atur. El nostre Grup parlamentari està totalment d’acord que s’estableixi una prestació d’atur. Vull recordar que la prestació petita que actualment es dóna es va iniciar durant el govern del Sr. Jaume Bartumeu. Però creiem que aquest no és el text legislatiu que ha de regular aquest tema. Creiem que ha de ser un text, o bé que reguli la prestació tot sol o bé que es pugui incorporar a un codi de relacions laborals, independentment del caràcter contributiu de la prestació.

• El procediment arbitral. Aquí també estàvem d’acord, i ja vàrem donar suport a les esmenes presentades sobre aquesta matèria. Però lamentem que l’altre grup de l’oposició i la majoria de DA no hagin estat capaços d’arribar a una solució, que fos satisfactòria potser no tant per ells, sinó pels ciutadans i ciutadanes d’Andorra.

Per tot l’exposat, el nostre grup parlamentari donarà suport al projecte de llei, no sense recordar que si constatem dificultats reals, presentarem les proposicions que calguin per millorar la situació de les persones.

Gràcies Sr. Síndic.