Intervencións de Gerard Barcia a la sessió del Consell General extraordinari / 24-7-2014

 La unió entre parelles d’un mateix sexe també ha d’anomenar-se matrimoni.

El nostre grup parlamentari reitera la seva posició favorable a totes les circumstàncies de convivència; alhora que insisteix en que, atesa la igualtat d’afecció en el sí de la parella, idèntica a la de les parelles heterosexuals, la unió entre parelles d’un mateix sexe també ha d’anomenar-se matrimoni.
Dit això, de cap manera podrem donar suport a la proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni que presenta DA, perquè des de les consideracions contingudes en l’exposició de motius, fins al propi contingut normatiu, traspua la manera de fer forçada de la formació política majoritària d’aquesta Cambra, que, malgrat reculli que s’ha de poder dir que estan casats tant els qui han contret matrimoni com els qui han formalitzat unió civil, es manté fermament en voler discriminar per la denominació de la seva relació de convivència les parelles que no són heterosexuals.
El grup parlamentari mixt no pot compartir que, tot proclamant una cosa: que l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni i el de les persones del mateix sexe que han formalitzat la seva unió ha de ser idèntic, se’n faci una altra; imposant que pels primers es consideri la seva unió com a matrimoni, mentre que pels segons quedi relegada al nivell de simple unió.
Aquesta manera de fer no és ni respectuosa amb la igualtat de les persones davant la llei, ni amb la dignitat dels éssers humans en general; perquè en discrimina alguns per raó de la seva orientació sexual. Al nostre entendre, vulnera clarament l’article 6 de la Constitució del Principat d’Andorra, i, tot al contrari del que encomana la Carta Magna als poders públics, no només no crea les condicions perquè la igualtat i la llibertat de les persones siguin reals i efectives, sinó que, sota una fal·làcia d’ampliació de l’àmbit de llibertats, consolida la restricció de la llibertat personal diferenciant el tracte legislatiu segons la tendència sexual. I, a més, ho pretén fer, segons diu, per no quedar al marge de l’evolució que el Dret avala arreu, quan en realitat promou que l’ordenament jurídic andorrà, arcaicament, negui l’evolució precisament rebutjant la igualtat, com si en un Estat confessional visquéssim.
Tot plegat una paradoxa a la qual, com ja he dit, aquest grup mixt no donarà suport.

La llei qualificada de la justícia, com la llei transitòria de procediments judicials, es modifiquen imposant els criteris de govern, en un sentit que no respecta els principis fixats per la Constitució.

Sessió tarda

Referent al trajecte dels tres projectes de llei que ara examinem, cal començar per dir que el 9 de gener d’enguany van ser entrats a tràmit, com un conjunt per part del Govern; el qual va demanar, i la Sindicatura va acordar, la tramitació d’urgència. Vam trobar la declaració d’urgència injustificada i aquest procediment poc adequat. I delicat. Perquè tots tres textos requereixen molta atenció perquè tenen vinculació directa amb el que podríem definir com el bloc legislatiu constitucional en l’àmbit del Títol VII de la Constitució, que fa referència a la Justícia.
Hem demanat i obtingut successives pròrrogues del període d’esmenes i el nostre grup parlamentari ha treballat de valent, responsablement i seriosament, en l’anàlisi d’aquests tres textos legislatius.
Hem formulat quaranta esmenes al projecte de llei qualificada de la Justícia, deu esmenes al projecte de llei relatiu a la llei transitòria de procediments judicials i dues esmenes al projecte de llei relatiu al Codi de procediment penal. Totes aquestes esmenes han estat pensades, treballades i proposades amb la finalitat de millorar els textos i de preservar els principis constitucionals respecte el principi del tribunal predeterminat per la llei. Totes les esmenes han estat motivades i argumentades. I totes tenien fonament.
Algun efecte han produït. Però poc important. Perquè la majoria no s’han volgut ni considerar tal com vam ser presentades, i ni tampoc transigir, per part de DA; cosa que ha portat a que ni s’assoleixi pels projectes de llei que avui es votaran el necessari nivell de seguretat jurídica, ni tampoc les imprescindibles garanties proclamades per l’article 10 de la Constitució.
Malauradament, i perillosament, aspectes fonamentals com que:

1)    els tribunals han de quedar sempre fixats, en la seva composició i competències, per la llei;
2)    no poden haver-hi jutges ni batlles suplents nomenats per períodes distints, més curts, del que estableix la Constitució;
3)    ni un president del tribunal ni el Consell Superior de la Justícia no han de poder decidir, ni tampoc influir indirectament, en la determinació del batlle o jutge que ha d’entendre una causa determinada; no es respecten per les modificacions de lleis que de segur aprovarà aquesta Cambra.

Per això no seran aprovades amb el nostre vot.

Perquè entenem que tant la llei qualificada de la justícia, com la llei transitòria de procediments judicials, es modifiquen imposant els criteris de govern, en un sentit que no respecta els principis fixats per la Constitució.
L’article 10 de la Carta Magna estableix el dret a un procés degut substanciat per un tribunal predeterminat per la llei; i es trencarà aquest principi votant avui la proposició de modificació de la llei qualificada de la justícia.
Aquest dret fonamental al Jutge predeterminat per la llei, no solament s’ha de respectar al moment en que hom és objecte de judici, sinó també al moment de legislar en matèria d’administració de justícia, tant orgànica com processal.
Va contra la Constitució tota norma que permeti que un determinat acte jurisdiccional es dicti per un jutge o tribunal no predeterminat per la llei, sinó determinat per altres vies, com disposa i acull el text que avui s’aprovarà. La normativa ha de contenir mecanismes d’atribució de competència determinats de manera general, i això exclou tot altre mecanisme d’atribució a discreció dels òrgans de govern de l’administració de justícia.
És greu que el Consell Superior de Justícia, o el President d’un Tribunal , puguin escollir lliurement entre vàries persones amb càrrec de jutges o magistrats, aquells a qui s’ha d’atribuir el coneixement d’una causa concreta, perquè això vulnera frontalment l’article 10 de la Constitució. I aquest grup no pot sinó constatar que bona part de les modificacions que s’introdueixen als projectes de llei de modificació de la llei qualificada de la justícia i de la llei transitòria de procediments judicials, que permeten l’atribució de causes sense respectar l’article 10, són inconstitucionals.
També cal rendir-se a l’evidència en relació a la modificació que s’ha proposat per la llei transitòria de procediments judicials, constatant que aquesta s’ha limitat bàsicament a adequar-se a les modificacions plantejades a la llei qualificada de la justícia, la qual cosa comporta que també les modificacions a la transitòria de procediments judicials es vegin afectades dels mateixos greuges que s’acaben d’esmentar.
Aquest grup parlamentari no pot sinó lamentar que s’hagi optat per introduir modificacions que vulneren el principi de predeterminació per la llei de jutges i de tribunals; passant al costat d’una ocasió d’or que, amb bona voluntat, s’hagués pogut aprofitar per realitzar la revisió omnicomprensiva que esmenta l’exposició de motius de la3
llei transitòria de procediments judicials, perdent així l’oportunitat de fixar pels procediments judicials aquella seguretat jurídica que tanta falta els fa. Tot el contrari, es crea més inseguretat jurídica, i,aquesta vegada, respecte els jutjadors.
Per aquestes raons, el grup mixt no donarà suport a les proposicions de llei que es votaran.