El conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi considera, en relació a la crisi de BPA, que “hi havia un sistema de supervisió, però segurament hi ha alguna cosa que ha fallat o s’ha ocultat”. Naudi creu que “el Govern tenia informació abans de les eleccions” i que la llei aprovada pel Consell “respon a la voluntat d’ocultar alguna cosa que no es va fer bé” abans del dia 10 de març.

¿Com troba que ha portat el Govern la crisi de BPA?
Crec que aquesta qüestió no l’ha portat bé d’entrada. En un primer moment, quan se’ns convoca als caps de llista elegits, se’ns informa sobre un fet acomplert, que és la intervenció del banc. Aquí, responsablement, nosaltres i la resta de grups no vam fer declaracions per sentit d’Estat i per no agreujar la crisi. No vam dir res, però com més avança el temps més estem veient que l’actuació no ha estat correcta, tenint en compte que segurament se’ns oculten coses i no se’ns ha dit tota la veritat. Per això dic que el Govern no ha actuat bé. Se’ns ha informat parcialment i tard o d’hora sabrem la veritat. Crec que el Govern tenia informació abans de les eleccions sobre aquesta qüestió. I l’altra pregunta que ens fem és quins mecanismes han fallat.
D’altra banda, a partir del moment en què es va intervenir el banc, entenc que van mancar  mesures que havien d’acompanyar aquesta decisió i s’ha seguit un procés poc estudiat.

¿Això vol dir que ja veu impossible que hi hagi una unió de tots els grups per afrontar aquesta crisi?
No vam fer declaracions responsablement per evitar que hi hagués un risc sistèmic a la resta de la banca. Ara bé, cal veure el que va passar abans del dia 10, en què el FinCEN fa el comunicat, i per altra banda quins són els efectes de la llei que s’ha aprovat. És una llei que segurament és necessària perquè ve a desplegar l’Acord Monetari, però per si sola no resol la qüestió i per això plantegem els dubtes quant al seu contingut, perquè és inconstitucional especialment en una part de les disposicions transitòries i addicionals. La llei pot servir per ordenar el futur de l’entitat bancària, però molt em temo que el resultat pot estar condicionat. El temps ho dirà, però.
Hauria de ser una llei genèrica per resoldre problemes d’entitats que siguin insolvents, cosa que aquí no és el cas, i en una segona part té disposicions que són específiques per al cas BPA, i és aquí on veiem un problema d’inconstitucionalitat.  A més les conseqüències d’aplicar aquesta llei poden ser pitjors perquè pot haver-hi un retard en les decisions a prendre i augmentem la  inseguretat jurídica, una qüestió que és molt important perquè això pot ser nefast de cara a la imatge exterior. El problema real és que es faci una llei a mida i retroactiva, fet que poden veure com un perill altres entitats que vulguin venir a Andorra.

L’oposició ha reiterat que el Govern no té full de ruta per resoldre aquesta qüestió…
El banc no tenia un problema de solvència i, per tant, creiem que feia falta una sèrie de mesures paral·leles i una implicació més gran de la resta de bancs, amb la supervisió de l’INAF, per actuar més ràpidament. Si el problema de blanqueig estava molt localitzat en dos o tres casos, no necessàriament s’havia d’aturar l’activitat del banc, i és aquí on hi ha el primer error. Es podria haver actuat de forma més puntual i deixant funcionar el banc, donant la imatge entre el Govern i la resta de bancs que som un país transparent i amb un sistema financer fort.

¿Potser no feia falta la intervenció?
El fet d’intervenir el banc i de fer passar aquesta llei tan ràpidament crec que respon a la voluntat d’ocultar alguna cosa que no es va fer bé en un primer moment abans del dia 10, en què es va fer públic el comunicat.

¿En què es basa per dir que el Govern ja tenia informació abans que el FinCEN emetés el comunicat sobre BPA?
És una sospita per la precipitació en intervenir el banc, que jo crec que no calia, i també perquè el FinCEN ha donat a entendre que hi havia hagut contactes abans amb el Govern. És més, segons els acords internacionals de supervisió per evitar casos de blanqueig, sempre hi ha informacions prèvies i els americans no actuen de cop i volta, sinó que ho fan amb preavís. Per tant, tota aquesta etapa anterior al dia 10 aquí no se’ns ha explicat i és on radica el moll de la qüestió.

¿Quina seria la millor solució per a BPA?
Tal com diu la llei aprovada, s’hauran de segregar els actius tòxics del banc i fer un banc bo i que una entitat o diverses o una d’estrangera absorbeixin aquest banc bo. No m’agradaria que el banc es tanqués i els treballadors es quedessin sense feina, perquè el mercat bancari és el que és i em temo que no hi ha interès que continuï un cinquè banc. Per això crec que una fusió seria el més recomanable perquè, com s’ha dit, BPA era solvent.

¿Creu possible que en una situació com aquesta els treballadors no perdin la feina?
El mercat bancari és el que és i en els darrers anys els bancs han portat una política de restricció de personal, però semblaria molt difícil que tots els treballadors poguessin continuar en una entitat nova. Ara bé, en qualsevol reestructuració d’una empresa hi ha plans a curt, mitjà i llarg termini, i es podria fer un esglaonament i fer, per exemple, prejubilacions. S’ha de recordar que hi ha una clàusula en la llei que és paper moll i no val res perquè només obliga el banc pont a fer-se càrrec, i si escau, dels treballadors. Però com el seu propi nom indica, aquest banc té data de caducitat i molt em temo que al final de tot el procés la gent es quedi sense feina. Per això penso que fins i tot s’ha enganyat una part del personal.

¿Ha fallat alguna cosa a nivell interior?
El que no és normal és que tot aquest afer esclati de cop i volta el dia 10. Jo no m’ho crec. Hi havia informació prèvia que tant l’INAF com la Uifand havien de tenir, i si no era així ens hauríem de preguntar què ha passat. Si la tenien no han actuat i si no la tenien, tampoc ho han fet. Per això aquí hi ha alguna cosa que ha fallat. No és normal que des de fora se’ns digui que ha passat aquest problema, i això vol dir que els nostres mecanismes no han funcionat bé.

¿Això obligarà a una revisió de tota la normativa financera?
Evidentment, més endavant, una vegada se superi la crisi actual, s’hauria de reforçar el sistema de supervisió, que existeix perquè fa molts anys que els bancs apliquen mesures contra el blanqueig de diners i l’INAF fa inspeccions i també actua la Uifand. Sí que hi havia un sistema de supervisió, però segurament hi ha alguna cosa que ha fallat o que s’ha ocultat.

¿Què li sembla la proposta de la coalició Junts de fer una comissió d’investigació al Consell General?
Tenint DA la majoria absoluta, crec que és molt difícil que aquesta proposta tiri endavant. Nosaltres estaríem d’acord en tot el que es fes per aclarir el que ha passat, el que passa és que crec que difícilment pot prosperar aquesta iniciativa.

Els socis majoritaris de BPA s’han queixat que en cap moment s’està comptant amb ells per a res…
És una qüestió molt delicada que té més a veure amb l’àmbit jurídic. Crec que no s’han fet les coses bé perquè s’ha magnificat  un problema que potser no ho havia de ser tant. I ho dic des de  l’experiència coneguda d’altres països amb altres bancs. Per tant, penso que s’ha anat molt enllà amb un procés que va escollir el Govern al seu dia. Al final els ciutadans haurem de saber la veritat i reforçar la nostra plaça bancària, perquè la premsa forana ens ha fet molt mal. S’ha de deixar clar que la banca andorrana és sòlida i que ha fet molts passos en pocs anys i estem en la bona via. S’ha volgut donar des de fora una imatge que no es correspon amb la realitat i, per tant, hem d’explicar que hi ha transparència perquè puguem sortir reforçats de tota aquesta situació que s’ha donat.

¿Com pot afectar la crisi de BPA el país?
Com he dit abans, si fem lleis retroactives i a mida això pot afectar el procés d’inversió estrangera productiva. Per això hem d’anar amb molta cura, i nosaltres vam votar en contra d’aquesta llei.

¿Què li sembla la possibilitat de fer un Govern de concentració si la situació s’agreuja d’aquí a la tardor?
Si la situació fos tan dolenta crec que ja l’haurien d’haver proposat, aquest Govern de concentració. A banda, la proposta també evidencia la poca solidesa d’aquest executiu si ja d’entrada es vol fer un Govern d’aquest tipus, perquè gaudeix d’una majoria, encara que sigui justa de 15.
De totes maneres és prematur pronunciar-se sobre aquesta qüestió. Tenim un risc econòmic important i podem patir-ne les conseqüències, una de les quals pot ser que l’accés al crèdit bancari encara es vegi més limitat que ara. Per tant, l’economia s’aniria empetitint. Cal demostrar seriositat, fer les coses bé i arreglar aquesta situació com més aviat millor.

¿Però vostè té cap idea de si el Govern continuarà informant a partir d’ara els grups de l’oposició?
Al principi simplement se’ns va anar informant de la situació, cosa que s’ha d’agrair, però amb la reserva que no se’ns ha explicat tot. Des de la votació de la llei no tenim més informació, si bé tampoc no dubto que si hi hagués alguna dada nova transcendent ens informarien.

¿Hi ha el perill que tota aquesta crisi ens faci oblidar altres qüestions importants?
Tota aquesta situació ha acaparat l’atenció i està centrant tots els esforços. És clar que aquesta crisi s’ha de resoldre bé i com més aviat millor, però sense oblidar que una qüestió important és la represa econòmica del país. Se’ns volia fer creure que hi havia brots verds, però això no és així i la prioritat és solucionar aquesta crisi i impulsar l’economia.
També s’ha de recordar que s’ha de començar la negociació sobre l’acostament a Europa, qüestió que pot ser una de les portes que ens ajudin a tirar endavant, si ho sabem fer bé. I altres assumptes importants són la delimitació de competències amb els comuns i la sanitat. Per això crec que s’hauria de tancar el nou Govern i que comencés a treballar de valent en tots aquests àmbits, però això no és el que estem veient fins ara.

“Cal tancar ràpidament un nou gabinet ministerial complet i que es posi a treballar”

¿Què li sembla el nou Govern?
És un executiu constituït de pressa i corrents i encara està a mitges. S’estan donant carteres per acontentar persones i, per altra banda, hi ha dificultats a l’hora de trobar titulars per a carteres importants com la de sanitat. Per tant, crec que cal tancar ràpidament un gabinet complet i que es posi a treballar.

¿Com veu el fet que hi hagi més ministeris?
S’estan inventant noms de ministeris, com he dit, per acontentar persones. El que caldria són menys carteres i més treball.

¿Quina valoració fa dels resultats electorals?
No hem assolit un resultat òptim perquè pensàvem que aconseguiríem tres consellers, i per tant ens hem quedat per sota de les expectatives. De totes maneres, no estem descontents perquè som una formació nova i la baixa participació ens ha perjudicat, així com la confusió que hi ha entre SDP i PS després de l’escissió. Això vol dir que hem de continuar treballant i defensant el nostre programa.

¿Quina feina es pot fer al Consell amb només dos consellers?
Nosaltres estem en desigualtat de condicions amb la resta de grups perquè tenim menys temps per intervenir i només podem assistir a sis comissions de treball. Això vol dir que sortim d’entrada amb condicions inferiors, però continuarem defensant el nostre projecte i  no canviarà el nostre full de ruta.

¿La situació viscuda sobre el grup mixt ha distanciat més SDP i PS, que es veuen obligats a anar ara junts en aquesta legislatura?
Tampoc anem junts, sinó que compartim el grup per una qüestió purament tècnica. Treballarem de forma independent i de forma totalment separada, cadascun defensant els seus plantejaments.

¿Hi havia hagut possibilitats en algun moment que DA o LdA deixessin a SDP i el PS els consellers que necessitaven per fer grup propi?
Hi havia possibilitats, per una qüestió tècnica, que tinguéssim grup propi, que és el que reclamàvem nosaltres. Enteníem que era difícil, però es podia haver fet perquè en aquestes eleccions van resultar elegides quatre forces polítiques amb diferent representació. Per tant, el que volíem era plasmar al Consell el resultat d’aquests comicis, cosa que no ha estat possible.

¿De cara a les eleccions comunals es podria anar junts amb el PS?
Ara per ara ho veig difícil perquè tenim uns plantejaments allunyats, tant de funcionament com de visió política. Quan ens vam plantejar l’escissió és perquè hi havia dues maneres de fer. I és que una part del PS volia defensar plantejaments d’esquerra radical i nosaltres defensem una pluralitat de centreesquerra i una manera de treballar diferent. El temps ja ho dirà, però tal com estan les coses veig difícil que hi pugui haver un acostament.

Però com vostè diu, molta gent encara confon SDP i PS…
És una escissió recent i encara no se’ns ha acabat de diferenciar prou. A més, sempre costa fer arribar el missatge i hi ha una desafecció general per la política que també perjudica més els partits polítics de progrés, cosa que no passa amb la dreta.

Publicat al Diari Bondia del 13/04/2015