Els primers a donar la cara
Article d’opinió de Jaume Bartumeu, Membre del Consell Nacional de Socialdemocràcia i Progrés, publicat al Diari Bondia el 20/01/2015
Ha començat la campanya electoral. Ja sabem que la campanya considerada oficial s’iniciarà el dia 15 de febrer, però no hi ha cap dubte que amb la presentació de candidatures aquesta setmana ja estem en campanya. De fet, Antoni Martí i els seus ministres –els “millors” i els “pitjors”– ja fa setmanes que usen i abusen de la seva posició institucional per fer campanya per DA.
Ha començat la campanya electoral. Ja sabem que la campanya considerada oficial s’iniciarà el dia 15 de febrer, però no hi ha cap dubte que amb la presentació de candidatures aquesta setmana ja estem en campanya. De fet, Antoni Martí i els seus ministres –els “millors” i els “pitjors”– ja fa setmanes que usen i abusen de la seva posició institucional per fer campanya per DA.
La gent d’SDP hem estat els primers a donar la cara.
Abans-d’ahir, diumenge 18 de gener, en una compareixença davant els mitjans de comunicació, conjuntament amb Víctor Naudi, el president d’SDP, vaig exposar que havia decidit demanar al nostre moviment polític de no encapçalar la nostra candidatura nacional i, alhora, de poder ser el candidat que tanqués la llista amb el número 14.
La meva decisió de no encapçalar la llista nacional d’SDP a les eleccions del primer de març és una demostració que el nostre moviment polític treballa en equip. Nosaltres fem política en equip i diumenge vam demostrar que estem en disposició de presentar una candidatura nacional i diverses candidatures al territori sense que es pugui continuar dient que el Jaume sempre vol anar al davant.
Estic especialment orgullós del treball dels darrers mesos, que ha permès la incorporació de molta gent nova al projecte d’SDP. Les nostres candidatures són obertes, combinen força, experiència i joventut i permeten l’arribada a la primera línia d’acció política de ciutadanes i ciutadans que, fins ara, veien la política com una activitat poc engrescadora. El projecte d’SDP, un projecte progressista obert, suma.
També he de dir que desmentint amb actes, amb fets i no paraules, aquells que fa ben pocs dies pretenien que SDP tenia totes les candidatures penjant d’un fil, hem estat els primers, diumenge al vespre, a presentar públicament les nostres candidatures a la premsa. Unes candidatures que vam aprovar dissabte mentre altres estaven –i probablement encara estan– fent mil i una maniobres i combinacions.
Una demostració que el nostre plantejament inicial era l’adequat: projecte, programa i, al final, persones.
Víctor Naudi, el nostre cap de llista per a les eleccions del primer de març, és un candidat molt bo.
Fa anys que treballem junts, defensant els mateixos valors progressistes. Ha estat conseller del Comú d’Escaldes-Engordany, va ser conseller general del 2005 al 2009 i fou novament elegit conseller general com a número 2 en les eleccions generals del 2009, que ens van portar al Govern.
El vaig nomenar ministre de l’Interior, un dels departaments més difícils del Govern, i va dur a terme una gestió impecable, apaivagant les tensions en els cossos especials de l’administració del seu ministeri. Unes tensions que han rebrotat en aquests darrers quatre anys amb la política d’Antoni Martí i els seus ministres de fer el contrari del que havia promès durant la campanya electoral.
També vull dir que la meva decisió no suposa cap retirada ni, tampoc, cap jubilació anticipada. He decidit marcar una pausa en la meva presència al Consell General però continuo en la política activa des de la meva condició de membre del consell nacional de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra.
En aquesta línia vaig declarar ahir al programa Ara i Aquí d’Àlex Lliteras, a RNA, que faré campanya, estaré al costat de Víctor Naudi i dels altres candidats i candidates allí on creguin que he d’anar o els he d’acompanyar. I, per tant, a aquelles persones que a mi m’haurien fet confiança si anava de número 1 també els demano que em facin confiança anant de número 14. Perquè els dono la garantia que no m’estaré a casa.
Seguiré treballant per fer avançar les polítiques de progrés i de redreçament del país.
Tocant de peus a terra i donant la cara, com he fet fins ara.
