La sanitat pública

Durant les darreres setmanes s’han produït dos fets lamentables que s’originen a partir d’una manca de model sanitari concret i de la manca d’orientació política de la ministra de Salut.
Em refereixo al conjunt d’actuacions poc clares que es van produir en relació amb el procés i tractament del cas de salut delicada d’un nadó que va acabar malament, i al tancament sobtat del tanatori nacional sense cap explicació clara.
En el primer cas no entraré a valorar si prenent altres tipus de mesures el nadó s’hauria pogut salvar, sense abans disposar de totes les dades concretes; probablement tampoc ho sabrem mai. En tot cas he de respectar la professionalitat del personal sanitari de l’hospital.
Respectant també la família, i a banda del tràgic final, el que també em preocupa són les explicacions donades tant per la ministra de Salut com pel director de l’hospital en declaracions en roda de premsa, amb les quals més que aclarir les circumstàncies el que varen fer és crear més dubtes respecte d’això.
¿Com es pot dir que se cessa el cap de pediatria, i després dir que ja tenien previst de fer un canvi reorganitzatiu de l’àrea amb anterioritat als fets?
¿Com es pot dir que no descarten altres cessaments?
¿Com es pot dir que per sis o set casos de possible transport extern neonatal que hi pot haver a l’any no cal disposar de transport especialitzat?
Dues setmanes després d’aquestes declaracions la direcció de l’hospital presenta uns informes avalant l’actuació correcta en relació amb el transport sanitari.
Tot plegat no fa altra cosa que evidenciar una manca de transparència en les actuacions, i deixa clara la improvisació.
En un altre ordre de coses, la improvisació es torna més manifesta quan els darrers dies es comunica en veu baixa que es tancarà el tanatori proper a l’hospital, sembla que per dur a terme tasques de reparació de les filtracions d’aigua.
Els ciutadans ens n’assabentem via premsa: primer es diu que es tracta
d’un tancament provisional, per, posteriorment, afegir que pot ser per anys o definitiu, diuen…
Si fa anys que tothom sap que cal fer aquestes reparacions, ¿per què no s’han planificat amb antelació?
Si l’aturada es preveia per un llarg termini de temps, ¿per què no s’ha previst una alternativa i s’ha evitat de traslladar el problema als comuns?
A banda que als comuns els recau gestionar els enterraments i, si ho consideren, disposar de sales de vetlles, crec que cal i és necessari que hi hagi un tanatori nacional ben dimensionat que garanteixi la intimitat i el respecte de les famílies amb unes condicions dignes, i que faciliti altres tipus de cerimònies, tant religioses com laiques.
Aquests dos exemples en les darreres setmanes il·lustren una manca de transparència i una pèssima comunicació de la direcció general de l’hospital. Transcorreguts gairebé tres anys d’aquesta legislatura, i malgrat disposar del suport pagat d’una comissió assessora formada per bons professionals, per ara el ministeri de Salut no ha anunciat quin model es vol i on anem.
La nostra sanitat i en especial l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell sempre s’han caracteritzat per ser un referent de servei i de tracte, dedicat al servei públic, amb un bon equip mèdic, d’infermeria i d’auxiliars sanitaris.
No ho espatlleu.

Víctor Naudi Zamora, president de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra